Projecte ensenyar i aprendre FOL - Aula 1

Públic

FASE DE DISSENY

La dimensió ètica de la professió sento que és quelcom que no em queda lluny ja que sóc educadora social de professió i els principis ètics estan molt presents en el nostre dia a dia laboral acompanyant a persones amb situacions de vulnerabilitat. El meu dia a dia en les meves experiències laborals, ha estat intentant que aquelles persones que es troben en situacions d’exclusió social (joves tutelats, alguns d’ells també migrats sols) puguin viure i conviure amb valors de justícia, igualtat, responsabilitat social, empatia i molts d’altres.

En el cas del docent, com a educador a l’educació formal, penso que el compromís és despertar l’interès i les ganes d’aprendre, però tal i com diu Fuentes (2020) al llibre Ética para la excelencia educativa” crec que no podem oblidar que aprendre es un acte radicalment lliure i per tant que el docent no pot controlar; això si, crear les condicions necessàries a l’aula i des de la relació perquè això pugui ser possible si que també forma part del nostre compromís.

Ser una persona de referència, que crec que la docència ens hi situa, ens permet tenir la capacitat d’influir de manera significativa en el desenvolupament intel·lectual, social i personal de l’alumnat i és per això que la responsabilitat ètica i moral del docent hi té un paper important.

Si que penso que sovint, quan em trobo amb dilemes ètics, necessito posar-ho en comú amb un equip. Molts cops parlant, explicant-li a l’altre i/o escoltant l’altre, em va bé per endreçar-me les idees, pensar solucions o veure una mica més de llum a algun problema. En relació a la dimensió ètica, que en vam reflexionar una mica a l’assignatura de pràctiques, vaig descobrir a través del màster la web de CRITIC on després de navegar-hi una mica per la pàgina web vaig veure que la majoria d’incidents derivaven de problemes ètics. N’adjunto evidència en la imatge principal.

Crec que en la pràctica docent també n’hi ha molts de problemes ètics, me’n ve més d’un al cap des de que estic fent les pràctiques a l’institut i crec que força docents no saben com actuar davant d’algunes situacions… perquè són temes delicats.

En relació aquest tema, m’agradaria millorar la meva assertivitat per no evitar dir les coses i també per entomar la incomoditat del “conflicte” quan es necessari parlar-ne. Això és un tema molt ampli, per això crec que els objectius que em proposaré són: compartir amb el meu tutor els conflictes que observi i/o em trobi a l’aula com també que aquests vagin acompanyats de reflexió. Penso que l’hàbit reflexiu és una eina molt valuosa en la pràctica docent i ofereix una base de coneixement, d’un mateix i de la professió molt important.

FASE DE DESENVOLUPAMENT

En el transcurs del projecte de la revista, he trobat diversos obstacles que han fet posar a prova la meva capacitat de gestió i la meva consciència ètica. A nivell personal, he hagut de resoldre circumstàncies que han afectat el ritme de treball grupal. Hem experimentat imprevistos i situacions personals dels companys que han alentit el progrés de la revista digital.

Davant d’aquestes dificultats, he necessitat reflexionar sobre com abordar la situació de manera responsable, tenint en compte tant el meu benestar personal com els sentiments del meu company i del projecte en general. En aquest sentit, he prioritzat la humanitat per sobre de la nota, prenent decisions que consideraven que eren justes per tots dos.

Vaig valorar que era necessària informar de la situació per una millor gestió de la situació. Per això, vaig redactar alguns correus a les docents sobre les dificultats amb les que ens trobàvem, descrivint la situació de manera objectiva i sense culpabilitzar. El meu objectiu ha estat buscar solucions per garantir el benestar personal i també pel que fa l’entrega del repte.

Penso que la dimensió ètica del docent està estretament lligada a la nostra ètica personal i a com ens definim com a persones. En aquest sentit, puc afirmar que em sento satisfeta amb l’evolució personal durant aquest any acadèmic i de les relacions, tant personals com professionals, que he establert.

És per això, que puc dir que els objectius marcats en la fase de disseny els he anat duent a terme. He pogut compartir amb el meu company la meva preocupació per la nota i transmetre com em sentia jo. També he pogut compartir el meu malestar amb persones properes, per posar-hi veu i poder pensar des d’altres punts de vista allò que estava passant.

Com a evidència hi ha els correus enviats  a les docents:

FASE DE PUBLICACIÓ

Tot i que les dimensions de les quals parlo estan estretament relacionades, faig entrades separades. En aquest últim punt m’agradaria parlar de la digitalització i l’ètica del docent i la responsabilitat que tenim en com treballem amb l’alumnat amb les eines digitals.

Si bé la digitalització pot oferir eines poderoses per a dinamitzar i enriquir l’aprenentatge, també comporta nous reptes i responsabilitats en un món on la informació és abundant i immediata, cal tenir cura de no oblidar altres coses importants pel camí com són els moments de pausa i de reflexió que sovint acompanyen la lectura en paper.

Quan la informació es troba en una pantalla digital, connectada a internet, si no hi ha molta consciència, ens desconnecta ràpid perquè amb un “clic” ja som en un altre lloc, una altre història, una altre informació.

És per això que penso que cal que siguem conscients i provoquem espais de realitat entre tanta digitalització per facilitar els moments de pausa, de desacceleració, de reflexió a les aules. Aquesta és una responsabilitat docent important a dia d’avui que de ben segur que ens permetrà generar processos d’aprenentatge més pausats i cuidats.

Com a evidència hi ha l’activitat que hem suggerit a la revista, que necessita d’una mica de pausa!

Aquesta experiència ha estat un punt rellevant en el meu camí professional. M’ha permès reafirmar les meves ganes per la docència i acompanyar-la de reflexió de temes que m’anirè trobant durant la meva tasca professional.